Acaba de ser mare del seu primer fill, però per a Bea Nácher no és la primera vegada que “crea”. Ella és @bealettering i el seu és “crear” a través de les lletres.
Aquesta valenciana de 36 anys va descobrir el poder del lettering després d’haver cursat una Enginyeria. Però ni el dibuix tècnic ni les matemàtiques li proporcionaven el plaer que la cal·ligrafia i el lettering li donen. Per això, ho va deixar tot per a apostar per aquesta disciplina creativa de la qual avui és tota una mestra. Des de la Xarxa i les Xarxes Socials comparteix la seva passió amb una comunitat cada vegada més àmplia. Molts/es d’aquests/es fans podran tenir el luxe de veure-la en persona en aquesta edició de Creativa Barcelona.
Beatriz, explica’ns qui hi ha darrere de @bealettering?
Darrere de @bealettering està Bea, una valenciana de 36 anys amant dels gats, les plantes i de les coses organitzades per colors. Des de petita m’han agradat les manualitats. Des de classes de ceràmica fins a dibuixar còmics amb amigues de classe, sempre he tingut una cosa creativa entre mans.
Quan estava estudiant també m’agradaven molt les matemàtiques i el dibuix tècnic, així que vaig acabar estudiant una carrera d’enginyeria que em va fer apartar el meu costat artístic durant un temps, fins que vaig decidir reprendre’l a través de la cal·ligrafia i el lettering.
Bealettering va néixer en 2017 i, des de llavors, només he deixat anar els retoladors per a ocupar-me del nou membre de la meva família: vaig ser mamà per primera vegada al juny d’enguany i estic descobrint una nova faceta que segur que es deixarà veure en els meus pròxims projectes.
Com i quan vas arribar fins al lettering? I com acaba una enginyera de camins com influencer del món de la creativitat?
Vaig descobrir el lettering allà per 2016, a través d’un vídeo d’Instagram en el qual algú estava escrivint amb un brush*pen, i em va deixar fascinada. Era una eina que no coneixia i em van entrar unes ganes immenses de provar-la.
Em vaig comprar un munt de retoladors i vaig anar aprenent a partir del que veia en xarxes socials. En 2017 vaig decidir obrir el meu compte en Instagram per a compartir el que feia, encara que les meves primeres creacions deixaven molt què desitjar (riu).
Després, vaig apuntar-me a cursos i tallers i alhora anava compartint el que feia en xarxes socials, fins que una sèrie de posts sobre com dibuixar cada lletra de l’alfabet amb diferents retoladors i en diferents estils es va fer viral. I així va començar tot.
Quan vas descobrir que el lettering podia ser més que un hobby?
Quan vaig començar a notar l’interès de la gent a aprendre amb mi en tallers i cursos online. Vaig trigar un temps a fer aquest pas, perquè vaig dedicar uns anys a formar-me bé abans de començar a ensenyar, i crear cursos online va ser el pas definitiu per a poder “començar a viure d’això”.
Ets autora de diversos llibres Rubio de cal·ligrafia. De nena vas arribar a usar-los? Com va arribar aquesta col·laboració?
Clar! Els quadernets de Rubio van ser presents tota la meva infància i els recordo amb molt d’afecte. El que no sabia fins que vaig començar a treballar amb ells és que són una empresa valenciana i els tenia molt a prop de casa.
Aquesta col·laboració va començar un dia d’estiu del 2021, en el qual vaig rebre un email amb una proposta per a crear un llibre de cal·ligrafia creativa i lettering per a nens i nenes. Recordo que se’m van quedar els ulls com a plats, precisament perquè els quadernets de Rubio han estat el referent per a aprendre a escriure de moltes generacions. Mai havia tingut una proposta per a un llibre, però les ganes van poder més que la por. Em va fer adonar-me que cal llançar-se, perquè van seleccionar la meva proposta i des de llavors hem publicat junts dos llibres i cinc quaderns de pràctica, i encara hi ha alguna sorpresa més en camí.
Què significa per a tu el lettering? Què t’aporta?
El lettering m’aporta la capacitat de dibuixar exactament el que vull dir. Totes les disciplines artístiques et permeten expressar-te d’una manera o una altra, però amb el lettering, transmets el teu missatge alt i clar.
El significat de les paraules és aquí, però a més, pots jugar amb els estils, els colors i les composicions per a reforçar el missatge i perquè sigui més fàcil de recordar.
I, a més, em permet col·leccionar tot tipus de retoladors, aquarel·les i material artístic en general, i això sempre és un plus.
De quines fonts d’inspiració beus?
La veritat és qu,e pràcticament, tot el que hi ha al meu voltant és una font d’inspiració. Sempre estic buscant nous tipus de lletra en cobertes de llibres, revistes, pòsters, cartells… Vivim envoltats de lletres i simplement observant pots trobar noves idees per a la teva pròxima peça. També m’agrada inspirar-me en objectes que em criden l’atenció, amb formes que es puguin assimilar a la d’una lletra, més o menys, i que pugui utilitzar per a il·lustrar les meves pròximes composicions, donant-los un extra de significat i creativitat.
I, encara que soni a clixé, la música també és una gran font d’inspiració. No hi ha res millor que escriure la lletra de la teva cançó favorita, intentant capturar en un full de paper el que sents quan l’escoltes.
Acabes de ser mare… La maternitat ha canviat alguna cosa en la teva manera d’expressar-te amb les lletres?
Doncs, no t’ho podria dir perquè… de moment no he tingut temps de descobrir-ho. No és fàcil treure temps de qualitat per a dibuixar amb un nadó de tres mesos, però sí que és veritat que al meu cap es van acumulant idees, i moltes d’elles estan influenciades per les noves experiències com a mamà.
Al final, amb l’art expressem coses que sentim, que hem viscut o que volem comptar, i totes les experiències vitals importants influeixen, encara que a vegades no sigui evident en el moment. Serà interessant tirar la vista enrere d’aquí a uns anys i com ha influït el meu fill en el que faig.
Quina recomanació dones per a algú que vol iniciar-se en aquest sector de la creativitat?
La principal recomanació és la mateixa que li donaria a algú que vulgui iniciar-se en qualsevol sector: que senti veritable passió pel que fa. Si comences alguna cosa perquè està de moda, però realment no et diu res o no et fa feliç, serà molt difícil dedicar-li el teu temps i el teu esforç per a tirar-ho endavant.
Un altre consell és que dediquin un temps a aprendre bé les bases. Si no, acabaran simplement copiant el que veuen.
I, si estan pensant que un hobby es converteixi en alguna cosa més, també recomanaria aprendre coses que no tenen res a veure amb l’hobby en si, però que són imprescindibles avui dia, com a estratègies de màrqueting o nocions bàsiques de fotografia i vídeo.
El món digital ha impulsat la teva carrera com @bealetering Com vas començar a l’entorn de les xarxes?
En el meu cas, va anar al revés. Primer vaig començar a l’entorn de les xarxes i després vaig anar creant la meva carrera com bealettering. Sense les xarxes socials, la meva marca no existiria.
Avui dia les continuo utilitzant, són un aparador del meu treball i una font d’ingressos i contactes, però no és ni molt menys la principal. Els algorismes de les xarxes socials són molt capritxosos i no pots dependre d’ells perquè el teu negoci sigui estable. A mi em continua agradant molt utilitzar les xarxes socials, tant per a crear contingut com per a veure què creen diferents artistes, però des de la tranquil·litat de saber que la meva carrera continua independentment del número de *likes que tingui un post.
Tallers digitals o en persona?
Els dos tipus de tallers tenen els seus avantatges i inconvenients. Els tallers en persona són més divertits i enriquidors, tant per a qui els dona, com per a qui els rep, però amb un taller digital pots arribar a moltíssima més gent.
Creativa Barcelona 2024 tornarà a comptar amb tu. Què tres coses t’agraden més d’aquesta mena de fires?
El que més m’agrada d’aquestes fires és “posar cara” a gent que he conegut a través de xarxes socials.
Una altra cosa que m’encanta és descobrir a la gent que s’acosta als estands i tallers tot el que poden fer amb eines que possiblement tenen a casa.
I, finalment, m’agrada molt fer un volt i descobrir la quantitat de coses que em queden encara per provar. Intento no mirar massa, perquè se’m van els ulls i no tinc ni temps (ni espai a casa) per a ficar-me amb una disciplina nova, però em guardo les idees per a un futur… mai se sap!
