“Els espais de costura comunitària suposen una oportunitat d’ajuntar-se gent amb moltes realitats i orígens, que enriqueixen el projecte”
A Barcelona, la costura és molt més que una activitat creativa: és una eina de cohesió social i empoderament femení. Així ho demostra Fem Filigranes, un projecte impulsat per la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona, que des del 2023 dona suport als grups de costura comunitària de la ciutat. L’objectiu? Enfortir xarxes, generar oportunitats socials i laborals per a les dones i visibilitzar la seva creativitat, saviesa i força col·lectiva.
Aquest any, Fem Filigranes participa per primera vegada a Creativa Barcelona, on presentarà una peça col·lectiva creada pels grups de costura i donarà a conèixer la Guia de Costura Comunitària, una eina que mapeja i connecta els més de 70 grups actius a la ciutat.
Dies abans de la celebració del Saló, hem parlat amb Isabel Roca i Mireia Catasús, tècniques del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona, i coordinadores del projecte, que ens han explicat què és Fem Filigranes i què portaran enguany a Creativa Barcelona.
Per qui encara no coneix Fem Filigranes. Com va néixer aquest projecte i quina és la seva filosofia?
El projecte Fem Filigranes, impulsat des de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona, neix l’any 2023, i té l’objectiu d’impulsar i donar suport als grups de costura de la ciutat, ajudar a generar noves oportunitats socials i laborals de les dones, i a construir i enxarxar espais on es treballa des de l’empoderament, per incidir especialment en les situacions i trajectòries més vulnerables.
El projecte dona suport a grups de costura comunitària d’arreu de Barcelona. Com treballeu amb aquests grups i quin paper tenen dins del projecte?
Fem Filigranes s’enfoca en la relació amb els grups, espais i projectes de costura de la ciutat de Barcelona, a partir de l’escolta activa de les necessitats expressades pels grups i les propostes que treballem conjuntament amb ells per donar-hi resposta.
Com a exemple d’aquest treball conjunt seria l’organització i facilitació d’espais de trobada periòdics per fomentar l’intercanvi de coneixements, de tècniques tèxtils, recursos, materials, i necessitats compartides.
Una altra branca d’aquest projecte se sustenta en poder oferir suport formatiu i/o de complementació cap a recursos d’inserció laboral i/o d’emprenedoria en el sector tèxtil, amb aliances amb altres àrees de l’ajuntament.
En aquests grups hi conflueix la convivència de diferents orígens, llengües, edats i realitats, creant vincles entre les participants, esdevenint veritables espais d’acollida
Molts d’aquests grups s’ubiquen als equipaments públics de la ciutat, com ara els casals de barri, o d’altres, i tenen un paper cabdal donant-los suport.
Per tant, el rol dels grups i espais de costura és central, són ells qui tenen la força i són el motor, i des del projecte Fem Filigranes fem l’acompanyament i facilitació de les accions i recursos que podem desplegar des de l’organització municipal.
Com a exemple, vam celebrar el Festival Mon Filigranes el 5 d’octubre del 2024, a la Fabra i Coats, que va ser una trobada molt rica i concorreguda fruït d’un procés de treball conjunt durant mesos, i a tota la ciutat i de la ma dels grups de costura, amb qui vam pensar, crear, construir i desplegar el contingut i el balanç posterior de l’esdeveniment, que per cert, vam gaudir molt!
A més, a banda de la costura com a marc de creació artística, és al voltant de la costura i altres tècniques tèxtils que suposen un centre al voltant del qual es creen espais de cohesió veïnal i enfortiment de la vida als barris. Hi ha barris on els espais de costura comunitària suposen una oportunitat d’ajuntar-se gent amb moltes identitats, realitats, orígens diferents amb bagatges diversos i que enriqueixen el projecte.
Quin paper tenen les dones dins del projecte?
El paper de les dones participants dels grups és primordial, pràcticament la totalitat dels grups estan formats per dones i són elles qui decideixen què necessiten col·lectivament, les seves necessitats en el si dels seus espais, i com volen tenir vincles amb les veïnes i entitats o projectes als barris, a partir d’accions col·lectives.
I com hem dit, la força de les dones en la construcció de les activitats, i la creació de canals de comunicació entre elles per tal d’enfortir la xarxa, és la base del projecte.
Diríeu que Fem Filigranes és també una manera de reivindicar la saviesa, la creativitat i la força de les dones?
Les dones tenen una capacitat d’organització i de presa de decisió que moltes vegades han estat poc escoltades o han estat als marges dels espais considerats més formals i/o importants.
Des d’aquests espais de costura i el projecte Fem Filigranes es vol visibilitzar i legitimar la capacitat de les dones a partir de la seva fortalesa comunitària.
Efectivament, Fem Filigranes legitima la creativitat i les peces artístiques que les dones creen, moltes vegades, amb un missatge clar i de reivindicació, com en el 8 de març, el 25 de novembre, de lluita contra les violències masclistes, o en un context de lluita veïnal, com passa en els barris més desfavorits.
La costura és una pràctica molt arrelada i alhora molt actual. Creieu que viu una nova etapa com a espai de trobada, sostenibilitat i empoderament?
Des del projecte observem que hi ha un interès que va en augment cap a organitzar espais de costura des dels equipaments públics de la ciutat, on es trobi el veïnat i organitzi activitats al voltant de la reutilització de la roba, d’intercanvi de roba, de reaprofitament.
En aquests espais són les veïnes les que s’organitzen als barris i decideixen amb el suport dels equipaments en pro de la sensibilització en temes de projecte de la costura sostenible, que tenen un abast important allà on viuen.
A Fem Filigranes hi ha molt de treball col·lectiu i de xarxa. Quines històries o experiències us han emocionat més durant aquests anys de treball amb els grups?
En les trobades que fem en els espais de costura i en els contactes directes amb les dones, es traven relacions i vincles molt estrets, on es comparteixen vivències que ja són una mica de totes. Destacaria com arriben algunes dones als espais, on han trobat un espai de cura i de suport en moments de dol, com perdre la mare, o la parella, i sentir-se acompanyada i sostinguda per les companyes del grup.
També va ser molt bonic el procés que vam treballar amb la poeta i artista tèxtil Tatiana Donoso de les Mèmories Tèxtils, al Festival Mon Filigranes, on es convocava a grups de dones als barris, algunes d’elles jubilades, altres no, on relataven a partir de les paraules i els objectes significatius en la seva vida laboral a partir del tèxtil; els records, els vincles familiars, les desigualtats en les condicions laborals respecte als homes… va ser molt ric, preciós.
Les activitats programades al cicle Geografies Tèxtils, durant el 2024, i el 2025, coproduïda des de Fem Filigranes amb el departament d’Interculturalitat de l’Ajuntament, també han estat molt recordades amb emoció per part de totes, per posar focus en el xup-xup del què es cou als barris.
Aquest any us presenteu a Creativa Barcelona. Què hi podran veure les persones que s’hi acostin?
Tindrem a Creativa Barcelona una peça col·lectiva dels grups vinculats al Fem Filigranes, i sobretot poder compartir xerrant amb nosaltres sobre el projecte, i amb les dones dels grups que puguin acompanyar-nos, per poder convidar a qui vulgui a sumar-se en aquest espais i formar part d’aquesta gran comunitat.
També donareu a conèixer la Guia de costura comunitària. Què és exactament aquesta guia i com pot ajudar altres col·lectius o persones que vulguin iniciar projectes similars?
La Guia de la Costura Comunitària a Barcelona, i també el Mapa de Costura Comunitària, els vam publicar fa tot just un any, per explicar que hi ha grups i espais de costura comunitària a tota la ciutat, on hi ha vincles, acollida, cohesió veïnal; és un petit llibret que vam fer amb molta il·lusió des del nostre equip, que va ser el primer pas per reunir els més de 50 grups detectats en aquell moment. La idea era fer gran i forta la xarxa comunitària, i convidar a qui vulgui a que s’hi sumi.
S’explica cada grup amb les dades de contacte, el seu funcionament, valors, tècniques tèxtils, organització, i s’eixamplen llaços per animar als grups que s’hi vulguin incorporar a la Guia, a més d’oferir a les persones la informació dels grups on poden participar als seus barris.
És cert que també hi ha dones que cusen a casa seva, o amb amigues en altres espais, i poden inspirar-se a poder anar a organitzar algun grup a equipaments públics, o poder fer aliances amb altres veïnes per sumar energies als projectes que fan, com per exemple, projectes solidaris.
Hem de dir que abans que acabi aquest any 2025, llençarem la campanya d’ampliació de la Guia, ja que hem recollit uns 20 grups més, amb molta força, que volen fer-se més visibles i fer més xarxa, allà serem!
Què espereu de la vostra participació a Creativa Barcelona? Què us agradaria que el públic s’endugués després de conèixer Fem Filigranes?
Aquest és el primer any què hi participem, i és una experiència nova per l’equip del Fem Filigranes; que ens convidin a aquest gran esdeveniment suposa un repte important per donar a conèixer el projecte, la Guia de Costura Comunitària, que la gent que ens conegui s’emporti l’ADN del projecte.
Venir i explicar el projecte més enllà de la Guia, i que tinguin ganes de participar del Festival Món Filigranes, que farem la 2a edició el novembre del 2026, que ens facin propostes, que el públic vegi que pot anar al seu barri a cosir, brodar, teixir, en espais d’acollida a prop de casa seva.
I per acabar, si haguéssiu de descriure Fem Filigranes en tres paraules… quines serien?
Costa escollir només 3 paraules; així i tot, diria XARXA, IL·LUSIÓ, BARRI
