Fa uns dies comentem com la música pot ajudar a activar el pensament divergent i potenciar així la nostra creativitat, encara que tot depèn de l’estat d’ànim de cadascun i el tipus de música que s’escolti; més alegre, més lenta, més moderna…

Avui volem continuar buscant aquelles maneres de potenciar la creativitat de cadascun, treballar la imaginació, crear les nostres pròpies fantasies i com tot això ens pot ajudar a ser més creatius i productius a l’hora de treballar en les nostres pròpies creacions. I un dels millors inputs que existeixen per a fomentar la teva creativitat és el de les pel·lícules. En elles podem xopar-nos d’històries, imatges, colors, música, sons, personatges, diàlegs… i què millor que les pel·lícules d’animació per a avivar les nostres fantasies, somiar i millorar el nostre estat d’ànim transportant-nos a mons de fantasia, relaxant la nostra ment, oblidant-nos de les obligacions d’ésser humà adult i recuperar aquesta il·lusió que sentíem en la nostra infància per a carregar piles i treballar més creatius que mai. I és que aquestes pel·lícules captiven tant a nens com a adults.

Els clàssics Disney i Pixar s’emporten tots els titulars quant a pel·lícules d’animació es refereix. Quant a creativitat es refereix, ens poden venir a la ment pel·lícules com Whiplash, School of Rock, Tim Burton, Cristopher Nolan, Narnia, Harry Potter, El Senyor dels Anells, etc. etc. Però nosaltres avui volem dedicar aquesta entrada del nostre blog a un dels directors que al costat d’una productora, han fet reals obres d’art amb l’animació, i és que els japonesos tenen experiència i molta sensibilitat per a crear tals obres. Parlem de Hayao Miyazaki i l’Estudi Ghibli, els qui han creat pel·lícules de renom com Spirited Away (el viatge de Chihiro) o la princesa Mononoke.

HAYAO MIYAZAKI – ESTUDI GHIBLI

Hayao Miyazaki és un dels grans fundadors de l’Estudi Ghibli, va ser pioner del cinema d’animació i és el ‘pare’ creador de personatges ja tan mítics com Totoro, Mononoke o Chihiro. Als seus 81 anys porta recorregut un llarg viatge d’animació i encara segueix sense retirar-se. El seu segell únic, en harmonia amb els detalls i la naturalesa, unes bandes sonores que paralitzen i com ben clar va deixar en el seu moment, sense caure en la creació de seqüeles o spin-off. El ja heroi del Japó no cau en el negoci fàcil, ell s’aferra a la creativitat i a la creació de noves històries, nous escenaris, nous mons, nous personatges i nous somnis. La seva creativitat es basa a no començar des d’un guió, prefereix donar curs a la seva imaginació i obrir-li les portes a l’espontaneïtat. I no és un director d’animació qualsevol, ell és el primer a agafar un llapis, un bolígraf, un pinzell i començar a crear crear la vida de la seva nova pel·lícula.

Hayao Miyazaki ha intentat retirar-se en dues oportunitats del món de l’animació, en 1997 i en 2013. No obstant això, el seu geni creatiu ha pogut més i sempre acaba tornant a continuar treballant en el que li agrada i és la seva raó de ser: els dibuixos animats.

TOP 10 #creativer de pel·lícules de l’Estudi Ghibli

Hayao Miyazaki, al costat dels seus companys Isao Takahata, Toshio Suzuki i Yasuyoshi Tokuma no han parat de crear veritables obres mestres. De totes elles, nosaltres hem triat 10 que us enumerarem de la que “menys” ens agrada a la que més ens ha robat el cor. Això no vol dir que la número 10 no ens agradi, si ens donessin a triar només 1 de les pel·lícules ens seria impossible fer-ho, però el TOP10 no es fa només 😛

10.Kiki, l’aprenenta de bruixa (1989)

Nicky (en el doblatge espanyol) és una jove bruixa de 13 anys, en període d’entrenament, que es diverteix volant en la seva escombra al costat de Jiji, un savi gat negre. Segons la tradició, totes les bruixes d’aquesta edat han d’abandonar la seva llar durant un any per a saber valer-se per si mateixes. Així, ella descobrirà el que significa la responsabilitat, la independència i l’amistat. Però no qualsevol independència, la protagonista és una dona, i això el volien deixar clar amb aquesta pel·lícula, la independència econòmica de la dona, i en aquest cas, de la dona jove. En el seu camí Nicky i Jiji faran un nou amic, Tombo, amb el qual viuran extraordinàries aventures. Hayao Miyazaki no va ser el pla A ni el pla B com a director de la pel·lícula, ell volia obrir camí als talents més joves, però per circumstàncies de la vida, estaven molt ocupats amb la producció de ‘El meu veí Totoro’ o ‘La tomba de les cuques de llum’.

9.Porco Rosso (1992)

Període d’entreguerres. Porco, el cerdito valent, és un aviador italià antifeixista que a causa d’una maledicció adquireix aparença de porc, d’aquí ve que es cridi Porco Rosso. És un porc aviador que frustra tots els actes dels pirates aeris de la mar Adriàtica. Els pirates li ho volen llevar d’al mig i per a això envien per a capturar-li i acabar amb ell a un aventurer anomenat David Curtis. Porco, en trencar-se un dels motors del seu hidroavió, es veu obligat després de reparar-lo a emportar-se amb ell en les seves aventures a Fio, la neta d’un fabricant d’hidroavions que a la seva primerenca edat és tota una enginyera d’hidroavions feta i dreta. Porco Rosso és una pel·lícula que Miyazaki adaptada directament d’un còmic propi.

8.El castell en el cel (1986)

Una aeronau es llisca sobre una mar de núvols, en una nit de lluna plena. Muska, un agent secret del govern, acompanya a una noia anomenada Sheeta a la fortalesa de Tedis. Sobtadament la nau és atacada pels pirates que, igual que el govern, busquen el secret de la pedra màgica de levitació que Sheeta porta al voltant del coll. La pedra és la clau que obrirà les portes de la Fortalesa Celeste, una illa flotant enmig del cel creada per una misteriosa raça que fa molt temps va desaparèixer del planeta. Originalment, i si veieu la pel·lícula en castellà, aquesta Fortalesa té el nom de LAPUTA. Un cas curiós el dels traductors de la pel·lícula, que no van adaptar el nom a la parla hispana JAJAJA.

Pazu, un jove noi, es fa amic de Sheeta, l’ajuda a escapar dels seus seguidors i junts es disposen a resoldre el misteri de la Fortalesa Celeste. L’entreteniment aquí està assegurat amb les persecucions tan interessants i divertides com la de les vies del tren. Quan Sheeta i Pazu inicien el seu viatge cap a la Fortalesa Celeste, posen en marxa una cadena d’esdeveniments irreversibles. En aquest misteriosos lloc trobaran un tresor molt més gran que el poder de governar el món.

7.Ponyo en el acantilado (2008)

La història se centra en Sosuke, un noi de 5 anys, i la seva relació amb una princesa peix que anhela convertir-se en un ésser humà. Lliure adaptació de “La sireneta” que va obtenir molt bon acolliment de la crítica en el Festival de Venècia 2008. Sent Miyazaki ja avi, aquesta pel·lícula denota aquesta picada d’ullet a la infància, notant-se el to afectuós i infantil en els primers 45 minuts de la pel·lícula. Aquesta pel·lícula, a més de ser una joia visual, és també un cant a la naturalesa i a la mar. A diferència de “La sireneta” de Disney, la innocència d’uns nens que intenten entendre’s i salvar-se entre si, l’erosió de la mar i la seva fúria demanant que es retorni a la mar el que pertany a la mar, fa que una vegada més Miyazaki ens faci reflexionar sobre la dualitat ésser humà / naturalesa.

6.Pompoko (1994)

Encara que no hagi entrat entre els 5 primers, aquesta és una de les nostres pel·lícules favorites i de referència quant a la lluita contra el canvi climàtic i l’impacte de l’ésser humà en la mare naturalesa. Davant la imminent destrucció d’un frondós bosc pròxim a una ciutat, els dirigents de la qual volen construir en el seu lloc una urbanització, els ossos rentadors que viuen en el bosc intentaran sabotejar l’operació per a així conservar les seves llars. Sense perdre el seu toc humorístic i bell, Miyazaki aporta adultesa i serietat a un tema que toca molt en les seves pel·lícules més grans, i és la seva preocupació per la naturalesa.

5.El meu veí Totoro (1988)

Entrem en el TOP 5 des del més alt. Una de les primeres pel·lícules d’aquest geni Miyazaki i els seus col·legues de l’Estudi Ghibli que hipnotitza amb les seves escenes i personatges tan reals i fantàstics i psicodèlics al mateix temps. En els anys 50, una família japonesa es trasllada al camp. Les dues filles, Satsuki i Mei, entaulen amistat amb Totoro, un esperit del bosc. El pare és un professor universitari que estimula la imaginació de les seves filles relatant-los rondalles i històries màgiques sobre follets, fantasmes i esperits protectors de les llars, mentre la mare es troba malalta a l’hospital. Qui no ha volgut tenir un Totoro com a amic o un gatobús que va a la velocitat del vent? Aquesta és una pel·lícula exemple i descripció pròpia de la infància, innocència, fantasia i curiositat són els adjectius que millor descriuria a les dues protagonistes que aconsegueixen en el seu amic Totoro la protecció i el consol de sentir lluny a la seva mare.

4.El cuento de la princesa Kaguya (2013)

De les pel·lícules més recents de Miyazaki. Una veritable obra mestra de 137 minuts de durada i traçat al llapis, minut a minut, segon a segon. Va tenir, per això, un procés de creació i producció de més de 5 anys. Basada en un conte popular japonès anònim del segle IX, “El tallador de bambú”. La història comença quan una parella d’ancians pagesos troba a una nena diminuta dins d’una planta de bambú, i decideixen adoptar-la com si fos la seva filla. Passen els anys, i ràpidament es converteix en una bella dona pretesa per molts homes poderosos. És la primera pel·lícula de Studio Ghibli que està basada en un antic conte popular de folklore japonès. La seva animació està feta per a emular els antics llenços del Japó feudal.

3.El castillo ambulante (2004)

Narra la història de Sophie, una jove sobre la qual pesa una horrible maledicció que li confereix l’aspecte d’una anciana. Si ets un apassionat dels viatges i de la màgia, aquesta és la teva pel·lícula.

Sophie té 18 anys. Treballa sense descans a la botiga de barrets que mantenia el seu pare abans de morir. En un dels seus poc freqüents passejos per la ciutat, Sophie coneix al mag Howl. Howl és un jove amb poders extraordinaris i extremadament seductor. Sense embrago, a Sophie li fa l’efecte que Howl amaga alguna cosa.
La trobada entre Sophie i Howl no ha passat desapercebut per a la Bruixa de les Landes, qui odia visceralment a Howl. Quan Sophie torna a la botiga, la Bruixa, fent-se passar per una clienta, l’enganya i la fetilla, transformant-la en una anciana de 90 anys que no pot revelar la seva veritable identitat.

Sophie, impossibilitada per a dir-li a les seves amigues i companyes qui és realment i el que li ha passat, es veu obligada a abandonar la seva casa i decideix llavors buscar a Howl perquè l’ajudi a trencar l’encanteri. Howl viu al castell ambulant, un castell màgic que té la peculiaritat de traslladar-se a voluntat del seu amo. Allí coneix al jove aprenent del mag, Marko, i a l’encarregat del manteniment del castell, Calcifer, el dimoni del foc. Al no poder revelar la seva identitat, Sophie ha d’inventar alguna excusa per a quedar-se al castell, i aconsegueix que la contractin de com a assistenta.

2.La princesa Mononoke (1997)

Un exemple de la pròpia supervivència de la mare naturalesa i els éssers que l’habiten i protegeixen. En aquesta pel·lícula, Miyazaki torna a mostrar la brutalitat dels efectes de l’ésser humà en la naturalesa però aquesta vegada el fa en forma de maledicció. Un jove Ashitaka és atacat per un furiós déu senglar i com a bon guerrer i defensor del seu poble, l’acaba matant. Però matar a aquest déu no li portarà més que una maledicció i Ashitaka partirà a la recerca del déu Cérvol, qui és l’únic que podrà alliberar-ho del sortilegi. Al llarg del seu periple descobreix com els animals del bosc lluiten contra homes que estan disposats a destruir la Naturalesa. Entre ells, la princesa Mononoke, una noia misteriosa, criada pels llops, que lidera als déus-animals d’un màgic bosc pròxim, protegit, al seu torn, pel bondadós déu-cérvol, que posseeix el secret de la immortalitat. Entre interessos dispars entre els uns i els altres, Ashitaca intentarà bregar entre diferències coneixent finalment el veritable secret de la mare naturalesa.

1.El viaje de Chihiro (2001)

Sí, he posat aquesta pel·lícula en el primer lloc del TOP10 per mer favoritisme, ho admeto. Vaig néixer en el 94 i em vaig criar i vaig créixer amb les pel·lícules de Miyazaki, però Chihiro em va robar el cor.

Chihiro es muda amb els seus pares a una casa i a un poble nous. És una nena encara immadura, capritxosa i testarruda que, després de perdre’s en un món màgic habitat per déus després del túnel que semblava portar a una vella estació de tren, Chihiro es veu immersa en una aventura d’autoconeixement, valentia que li obre el camí cap a la maduresa. Chihiro coneixerà gràcies a cada personatge amb el qual es troba en el màgic món dels déus, el sentit de l’amistat, l’amor, el sacrifici, la voluntat, l’empatia, la humilitat i el sacrifici. El camí no serà gens fàcil. Yubaba, la bruixa malvada que dirigeix els banys termals farà tot el possible perquè Chihiro fracassi, però no sap que Chihiro compta amb un dels millors aliats: Haku.

Són moltes les teories que van rondant per internet i les xarxes socials. Que si la pel·lícula és una oda a l’anticapitalisme, que si la pel·lícula és una denúncia a la prostitució infantil, que si el funcionament dels banys termals és una descripció de com funciona el cos humà i els personatges de dins són els seus sentiments i actituds, sent Yubaba, per exemple, la ment pensant. No es pot negar que uns certs aspectes d’aquestes teories tenen una mica de raó. L’anticapitalisme, per exemple, no es veu com a tal, però Chihiro és el fidel exemple de la humilitat demostrant que l’avarícia no és sana. És ella (Chihiro) la que, en donar-li al sense cara el pastelito rebut per un déu client molt valuós, aquest comença a vomitar tota la maldat (totes aquelles persones avaricioses que s’ha menjat).

PERSONATGES:

Sense cara – misteriosa figura emmascarada, pot desaparèixer a la seva conveniència. Al principi, no està dotat de parla però, en subjugar de riquesa als empleats del bany, aconsegueix expressar el seu apetit insaciable, perquè en devorar-los “” pot absorbir la seva veu i la seva personalitat. Només Chihiro rebutja els seus regals, la qual cosa ho frustra i eventualment ho farà perdre el cap, fins que aquesta li dona el pastelito i a poc a poc torna al seu ser original. També formarà part de l’expedició a Zeniba i allí trobarà la pau.

Yubaba – Patrona de Aburaya, la casa de banys. També és una bruixa gasiva i rondinaire. La típica persona rica que té una empresa per a explotar als seus empleats, només tolera l’obediència cega dels seus empleats. El seu fill és l’únic que pot fer-la doblegar-se.

Haku – Yubaba va prendre a Haku com a aprenent de mag i també va robar el seu nom. El seu treball és misteriós i els altres treballadors del bany el respecten, però també temen el seu costat fosc i fred, però té un gran cor en el cor. Es transforma en un drac. El seu nom complet el descobreix Chihiro en aconseguir la maduresa Nigihayami Kohaku Nushi. Rescatant-se així l’u a l’altre.

Kamaji – El treballador, és el braç, el tronc i les cames de l’empresa. Viu i treballa en el soterrani de la casa de banys, s’ocupa precisament de les calderes al costat de les seves companyes les boletes de sutge. Kamaji utilitza la seva elasticitat i els seus sis braços per a preparar infusions i escalfar l’aigua dels banys.

CONCLUSIÓ Y PETIT CONSELL #CREATIVER

Miyazaki és un geni del detall i de la reflexió. Feminista, amant de la naturalesa i preocupat per la seva destrucció per part de l’ésser humà, incansable, creatiu, líder… Cap de les seves pel·lícules pot deixar a ningú indiferent quant a temàtica i crítica real i constructiva. A diferència de les pel·lícules Disney originals, en l’Estudi Ghibli els referents no són princeses i prínceps normatives i normatius l’únic objectiu dels quals en la vida és trobar aquesta princesa i aquest príncep blau i ser feliços i menjar perdius (val, m’he posat una mica crítica aquí). Però és que la diferència amb Ghibli i Miyazaki és abismal, cada pel·lícula, cada escena, cada personatge, et porta a la reflexió, a la cerca en el teu interior, al desig de descobrir, conèixer, viatjar, empatitzar, arreglar el món, connectar amb la naturalesa, i un llarg d’etcètera de valors que transmeten totes i cadascuna de les seves pel·lícules.

El nostre petit consell #creativer d’avui és el següent:

Mireu les pel·lícules en versió original amb subtítols. Aquí en occident no sabem apreciar la dolçor i el sentit dels japonesos, i és per això que Disney, va adquirir els drets de distribució de les pel·lícules de l’Estudi Ghibli i les va adaptar per al públic occidental, perdent així molts detalls originals segell propi de Miyazaki.

Però per descomptat, us aconsellem veure-les igualment, sigui en versió original o en castellà, català, anglès o francès. Totes i cadascuna d’elles son una joia creativa i obre la ment de tot el que les veu a universos fantàstics i plens de màgia.