Artista, docent, amant de les coses belles, inquieta, creativa, amb ganes d’aprendre cada dia, feliç mamà i “Vallés lover”.
Així es defineix Ariadna Simó, @ariadnasimoart, una de les creativers que tornarà a compartir la seva passió per l’aquarel·la en Creativa Barcelona. Llicenciada en Història, i amb formació en Turisme, Ariadna porta en la sang les pintures, els pinzells i la creativitat. No en va, porta tota la seva vida en una aula de manualitats: la seva mare dirigia una escola de dibuix i pintura quan Ariadna era nena.
Així, des dels vuit o nou anys, aquesta vallesana nascuda a Sabadell i resident a Terrassa, no ha deixat d’aprendre i d’ensenyar. Però, per sobre de tot, no ha parat de crear en totes les disciplines possibles: pintura, escultura, ceràmica, mosaic, manualitats…
Ariadna, des de nena has estat entre pinzells i aquarel·les…
Sí, porto tota la vida en una aula de manualitats. He fet classes en escoles, centres cívics, escoles d’adults, botigues i fires. I, actualment, tinc una petita empresa que gestiona extraescolars d’Art en diferents centres. A Terrassa imparteixo cursos en un petit estudi. I combino la meva part artística amb el turisme cultural en el Museu Tèxtil de Terrassa, on acompanyo a escolars i adults en la seva visita i imparteixo tallers participatius. A més, també col·laboro amb diferents empreses com partner creativa, com, per exemple, IMC Toys, empresa a la qual ajudem amb el prototipatge, o Plico, com a creativa.
I, com va ser que vas decidir estudiar Història i Turisme, quan estaves ja des de nena immersa en el món artístic?
Perquè, en realitat, no em volia dedicar a l’art (riu). Vaig una mica al revés! Direm que l’art em va trobar a mi. La meva veritable vocació és la cultura de l’art i estar amb persones. Comunicar, compartir i crear coses boniques.
De jove volia formar-me en una cosa nova, perquè per a mi, la part artística estava ja en tot el que m’envoltava. Per la meva situació familiar vaig començar a treballar molt jove i feia el que sabia fer: donar classes de pintura. Vaig començar en extraescolars, centres cívics, fires, etc. També treballava a l’escola de la meva mare. Vaig estudiar Història a distància en la UNED. Sempre em va agradar la història i la vaig gaudir moltíssim. En acabar, veia claríssim que em volia dedicar al turisme cultural. Vaig fer diversos viatges fins que em va sortir l’oportunitat de treballar com a coordinadora a l’Escola de Ceràmica d’Esplugues del Llobregat.
Ara puc combinar les dues coses i em sento molt feliç i orgullosa que ambdues formin part de mi.
Has tocat moltes disciplines artístiques. Quan vas decidir dedicar-te més a la pintura?
Em vaig centrar en l’aquarel·la des de la pandèmia, quan vaig començar a fer classes en línia en directe gratuïtes i la roda va començar a girar en aquest sentit. Crec que la vida és un canvi constant i cal estar disposat a girar, parar, retrocedir, córrer. Cada pas suma i ens fa créixer professional i personalment. Per això, mai descarto res, tornar a la ceràmica, fer més manualitats o, com ara, fer més turisme.
Encara que t’has donat a conèixer pels teus treballs d’aquarel·la, dius que no és la disciplina que més t’agrada… Quines altres disciplines de l’art o de les manualitats t’atreuen i per què?
El meu cor sempre serà de la ceràmica, que és el que vaig estudiar amb 18 anys i crec que em va ajudar a entendre molt bé els passos de creació d’una obra. En ella és imprescindible conèixer la tècnica, els processos, saber esperar i entendre que un fracàs és una oportunitat.
Encara que l’aquarel·la és la meva tècnica favorita de pintura, per la seva agilitat, frescor, expressivitat i facilitat d’ús. A més del seu cost que la converteix en un art per a tothom. Però també m’encanten les manualitats clàssiques sobre fusta, decapatges, clivellats, decoupage.
En realitat, tot el meu món gira al voltant de l’art.
Què és per a tu la creativitat?
En el meu taller tinc una frase pintada a mà, que presideix el meu espai com una consigna: “L’expressió més autèntica de tu mateix@ és la teva creativitat”. Crec que la nostra creativitat som nosaltres en estat pur. No la capacitat que tinguis de representar gràficament un arbre, o cosir un necesser… Sinó com entens el món, com resols els problemes, com gestiones el teu temps, com a cuines, com vesteixes, com penses. Això és per a mi la creativitat, la forma en la qual entenem el món, com actues i et relaciones amb els altres.
En què t’inspires a l’hora de crear?
En tot el que m’envolta. M’imagino una gran llibreria que vas omplint d’imatges, conceptes i sensacions. Ho vas classificant i quan ho necessites ho recuperes.
Quines altres aficions practiques?
M’encanta llegir, molt. De jove vaig ser una lectora gairebé obsessiva. Aquests últims anys amb la maternitat ho vaig abandonar una mica i des de fa 4 anys que ens vam proposar deixar les pantalles a un costat, fora de l’oci, he recuperat la lectura i em fa molt feliç.
També m’encanta la muntanya. Vaig començar als 24 anys i ja no ho he abandonat. He practicat espeleologia, barranquisme, escalada i senderisme. No sóc una persona especialment atlètica, però m’agrada molt l’adrenalina, la satisfacció de posar-me a prova i sobretot el compartir amb altres persones un dia a l’aire lliure.
Les Xarxes Socials t’han impulsat en la teva faceta artística. Recordes com vas començar en aquest terreny?
Vaig començar com tots, en Facebook, Instagram, Pinterest. Però el que em va portar a ser més activa va ser la pandèmia. Després del primer mes confinats vaig pensar a aportar alguna cosa i se’m va ocórrer fer classes en directe gratuïtes. Al principi, pensava en els meus alumnes, però va ser increïble l’acolliment que va tenir. No tenia ni trípode, enganxava el mòbil a un llum amb cinta (jajaja). Vaig estar així gairebé 2 anys. Va ser molt bonic. La gent m’escrivia donant-me les gràcies. I en les fires em venien a dir coses. M’entren ganes de plorar de recordar-ho.
Tallers en persona o més ben en línia?
En persona, sempre. A més, jo sóc com la colònia: guanyo en distàncies curtes.
També treballes molt amb els nens. Com veuen ells la creativitat?
Ells no s’ho plantegen, sobretot els més petits. Ells creen, sense prejudicis, sense por de fracassar, sense regles. És fantàstic veure el procés de representació gràfica dels 3 als 6 anys. Encara que he notat molt la diferència en els últims anys per l’ús de pantalles. Costa més, els costa més concentrar-se i tenir imaginació. Crec realment que hauríem de replantejar-nos l’ús abans dels 12 anys.
Aquest novembre tornes a Creativa. Què esperes d’aquesta nova edició?
Sí, i torno amb moltes ganes. Sempre ha estat la meva fira favorita. Mai he faltat. Estic desitjant veure a companys/es, novetats i viure l’ambient.
Perquè, el millor és poder veure en un mateix espai totes les persones que estan actives en el món artístic del nostre país. Artistes, botigues, proveïdors i tos/es els/les aficionats/des reunits/des. És com quan vas a un concert del teu grup favorit. La sensació de vibrar amb totes aquestes persones a la mateixa freqüència.
Ningú hauria de perdre’s Creativa Barcelona per a passejar sense pressa, tafanejar en cada estand, preguntar pels materials, parlar amb l@s artistes, fer algun taller d’una cosa nova o aprofundir en alguna cosa que els encanti. Prendre’t alguna cosa mentre gaudeixes de l’ambient i fer-te mil fotos amb tothom!
Ens veiem en Creativa Barcelona! Vine a saludar-me!!!
