“El fang és un material tan versàtil que les seves possibilitats són tan infinites com la imaginació”
La ceràmica és una forma d’artesania que guarda una història de més de 6.000 anys d’antiguitat al nostre país. Tanmateix, és una de les disciplines artístiques més actuals. És per això que aquest any, a Creativa Barcelona, serà la disciplina reina. Per això, entre les moltes propostes al voltant de la ceràmica, tindrem el luxe de comptar amb una de les artistes ceramistes més destacades del panorama actual: Nati Caliri.
Argentina de naixement, barcelonina d’adopció i enginyera industrial de formació, Nati Caliri va començar a explorar la ceràmica gairebé per casualitat, allà pel 2019. Va trobar alguna cosa que feia temps que buscava: una manera d’emprendre i de crear. El que va venir després va ser un canvi de rumb professional que l’ha portat a regentar un taller de gairebé 300 m², a L’Hospitalet de Llobregat, amb més de 300 enceses de forn. Centenars d’alumnes ja han après ceràmica al seu costat, un nombre que creixerà aquest novembre després del seu pas per Creativa Barcelona, on impartirà diversos tallers.
Nati, vas estudiar Enginyeria Industrial i avui treballes amb fang. Si el teu “jo” del 2012 pogués entrar ara mateix al teu taller de L’Hospitalet, què creus que li sorprendria més?
Quina gran pregunta! Crec que una mica s’ho imaginaria pel que fa a l’emprenedoria, però haver fet ceràmica hauria estat l’autèntica sorpresa. Sempre vaig voler emprendre, però no sabia en què, i aquella va ser la meva gran crisi postuniversitària: hi havia les ganes, però faltava la passió. Quan vaig començar a fer ceràmica va ser un “sí” immediat i rotund. És per aquí per on vull anar!
El 2019 vas començar a explorar el món de la ceràmica i vas acabar deixant una feina estable per dedicar-t’hi. Hi va haver algun moment en què vas pensar “m’he equivocat”? I, si n’hi va haver, què va passar després?
Mai vaig sentir que m’hagués equivocat, però sí que vaig tenir moments en què vaig trobar a faltar l’estabilitat econòmica que tenia abans. Però, realment, des del 2019, mai més em vaig plantejar tornar a l’oficina. Emprendre em dona una llibertat que mai havia tingut abans, i no només d’horaris, també creativament. Confesso que treballo més que abans, però la satisfacció que em genera fer el que faig fa que valgui la pena.
Hi ha una frase teva que em sembla molt reveladora: “sento que tot és possible” quan parles de la ceràmica. Què té el fang per provocar aquesta sensació?
El fang és un material summament complet per explorar artísticament. Realment ho permet tot. Podem modelar-lo per crear des de peces utilitàries fins a objectes decoratius, afegir-hi altres materials, transformar-lo i, després, pintar-lo, dibuixar-lo, esmaltar-lo… Hi ha un sens fi de possibilitats. Fa set anys que faig ceràmica i encara em continuo sorprenent del que són capaces de fer altres ceramistes amb el fang. És un material tan versàtil que les seves possibilitats són tan infinites com la imaginació.
La teva història demostra que un projecte creatiu no sempre comença amb un gran estudi, una marca o un pla de negoci. El teu va començar en un petit taller muntat a casa i avui ocupa una nau de gairebé 300 m². En quin moment vas sentir que allò havia deixat de ser una aventura per convertir-se en la teva professió?
El camí va ser increïble, però diria que des del principi, des de la primera classe que vaig fer de ceràmica, sabia i tenia la convicció que volia viure de la ceràmica. Vaig començar primer venent les meves peces i, gairebé simultàniament, vaig començar amb workshops al living de casa meva. Vaig veure moltíssim creixement en poc temps, però sento que sempre vaig estar molt present, i pensant on era i quin era el següent pas.
L’enginyeria busca calcular, preveure i controlar, mentre que treballar amb fang implica moltes vegades acceptar que el material té les seves pròpies regles. Creus que la ceràmica també t’ha ensenyat a deixar anar una mica el control?
Bé, he de dir que, en molts aspectes, l’enginyeria et forma en algunes línies de pensament o estructures, però també t’ensenya, o almenys jo ho vaig aprendre, que tot requereix un procés i una línia d’aprenentatge, propi de tots els processos productius. Per això, començar a treballar amb fang va ser simplement entendre que, com tot a la vida, és una línia d’aprenentatge.
També afegiré que jo soc molt pacient i, justament amb el fang, em toca un lloc de gaudi i joc que no s’“envicia” de mals hàbits, per dir-ho d’alguna manera. Una cosa que els dic a les meves alumnes noves és que pretendre tenir una tècnica o aconseguir un resultat tipus Pinterest a la primera classe és com esperar sortir tocant una peça amb la guitarra després d’una sola classe.
Aquest any la ceràmica tindrà un protagonisme especial a Creativa Barcelona. Per què creus que aquest material connecta tant amb les persones que busquen tornar a fer coses amb les mans?
Crec que la ceràmica ens porta a un lloc més senzill, ens permet jugar i experimentar. Una cosa que de petits fèiem i que en la vida adulta es perd una mica. També crec que, com que és un material tan versàtil i noble, ens permet portar les nostres idees a una peça real, una cosa que podem utilitzar en el dia a dia. A més, és un gran espai per treballar la paciència i la frustració, encara que no sembli atractiu a primera vista, però aprendre o entendre que no tot és immediat és molt important.
De fet, en un món en què cada vegada fem més coses amb pantalles i menys amb les mans, què creus que busquem realment quan ens asseiem davant d’un tros de fang?
Desconnexió, joc i gaudi. Entenc com a desconnexió deixar de pensar en l’exterior i posar atenció en el que estem fent. Sempre dic que quan ens posem a crear amb fang entrem en mode avió… jejeje. Crear i, d’alguna manera, construir peces també és un punt superimportant. Avui, amb les pantalles, sembla que res en surt, però quan vens a classe i veus la peça acabada, la satisfacció és total. A més del que comentava abans, que també es treballa la paciència, l’ansietat i la frustració.
Si haguessis de convèncer algú que mai ha tocat fang perquè s’apuntés a un taller de ceràmica a Creativa, però només poguessis utilitzar una frase, què li diries?
Que el fang et desconnecta, per connectar.
Has encès el forn més de 300 vegades i més de 500 alumnes han passat per les teves classes. Què creus que t’han ensenyat totes aquestes peces i totes aquestes persones que cap llibre de ceràmica podria haver-te ensenyat?
Més enllà de les tècniques, i de tot el que un aprèn ensenyant, diria que el camí personal de cada alumna és diferent i he après, amb la pràctica, a acompanyar cada procés. Cada persona té el seu propi estil i, d’alguna manera, aboca qui és en les seves creacions. També he après a ser-hi de la manera que cada alumna necessita.
El teu projecte ha evolucionat de crear ceràmica a ensenyar tot el que has après. En quin moment vas descobrir que compartir els teus coneixements et feia tanta il·lusió com crear les teves pròpies peces?
Doncs quan vaig començar amb classes regulars, em vaig adonar que em donava molta més satisfacció acompanyar les meves alumnes que crear les meves pròpies peces. Hi ha alguna cosa molt creativa en ser profe i acompanyar, mil projectes diferents, idees noves i reptes, a més de la connexió i el vincle que genero amb cadascuna d’elles. Així que, quan vaig començar a fer classes, al cap d’uns mesos vaig deixar de fer les meves peces per dedicar-me al 100 % a l’ensenyament.
Què t’agradaria que algú s’emportés del teu taller de Creativa, a més d’una peça feta amb les seves pròpies mans?
Sens dubte, les ganes de tornar o, més ben dit, de continuar creant ceràmica amb mi o allà on se senti més a gust, però, definitivament, haver obert una porta a aquest món increïble que és el de la ceràmica.
I per acabar, si la teva vida des del 2019 fos una peça de ceràmica, com seria?
M’encanta aquesta pregunta… Doncs, sento que seria un mate de ceràmica, jejeje. Una peça que cuidem i fem servir cada dia, que es comparteix i que porta història amb cada ús.
Diria que encara no té un color definitiu i això és perquè està en procés. Sens dubte, tinc clar com vaig començar a fer ceràmica, però m’ha portat per camins que mai hauria pensat recórrer i estic segura que així continuarà sent.
