“El mèrit d’aquests cent anys és de generacions i generacions de dones creatives”
Poques publicacions a Espanya poden presumir de portar un segle acompanyant les seves lectores. I encara menys de continuar sent, cent anys després, una font d’inspiració per a noves generacions d’aficionats a la creativitat feta a mà. De fet, en el seu sector, Labores del Hogar és un cas únic, i per això aquest 2026 és tan important per a la revista i tot el seu equip, perquè estan de celebració.
Fundada l’any 1926 com a suplement de la revista Hogar y Moda, la publicació continua sent una de les capçaleres més emblemàtiques i longeves del nostre país. La seva trajectòria només es va veure interrompuda durant la Guerra Civil i els anys de postguerra, fins a la seva reaparició el 1952. Al llarg de tots aquests anys, ha estat testimoni de l’evolució de les labors i ha acompanyat diverses generacions de dones. Però, el més important, ha contribuït a preservar tècniques artesanals com el brodat, el punt, el ganxet, el patchwork o el punt de creu.
Coincidint amb el seu centenari, i a pocs mesos de la celebració de Creativa Barcelona, hem conversat amb Xandra Sarret, directora de Labores del Hogar, sobre el secret de la longevitat d’aquesta revista, el renaixement inesperat de les labors entre les noves generacions i el paper que desenvolupen avui les manualitats en una societat dominada per les pantalles i la immediatesa.
Labores del Hogar compleix cent anys de vida. Quina ha estat la clau per mantenir-se tan vigent generació rere generació?
Sincerament, a mi em sembla que el mèrit d’aquests 100 anys de vida, com el de la majoria de les coses boniques d’aquest món, el tenen les dones. No és així? Les mares, les àvies i totes les dones que tenen cura de la seva família i de la seva llar i que, durant tot aquest temps, han hagut de buscar solucions i pensar idees pràctiques, boniques i econòmiques. Teixint, brodant, cosint i buscant les millors solucions per vestir la seva família i fer de la seva llar un lloc càlid, bonic i confortable.
Són generacions i generacions de dones creatives i talentoses que, amb les seves mans, han fet que els seus éssers estimats visquin millor i, a més, han anat transmetent a les seves filles, a les seves netes, a les seves amigues, a tota una comunitat, com fer-ho. És així.
Per tant, la clau que la revista continuï aquí és de les dones, de les nostres lectores que sempre han trobat inspiració a les nostres pàgines, de les nostres creadores que ens han cedit el seu art i el seu talent, de les nostres àvies que ens han ensenyat, de les nostres mares que ens han cuidat i educat, de les nostres amigues amb qui compartim passions i de totes les dones que fan i han fet la revista durant tots aquests anys, convertint cada projecte en una cosa preciosa i accessible per a totes les nostres lectores. Tot el mèrit és seu. Labores del Hogar només és l’aparador del talent i la creativitat de totes aquestes dones.
La revista ha sobreviscut a canvis socials, tecnològics i culturals enormes. Quin ha estat el repte més gran d’aquest segle d’història?
Crec que la revista ha sabut adaptar-se de manera molt natural a tots aquests canvis. Amb la globalització, internet i el fet que cada vegada hi ha més fonts d’inspiració com Pinterest o les xarxes socials, que les revistes de paper sobrevisquin sembla un miracle.
Però també és cert que aquestes noves tecnologies no són competència, sinó un complement que ens obre la mirada, ens permet compartir amb moltíssima gent i ens fa arribar molt més lluny. I això també està sent molt positiu i la revista ho està notant molt.
Tenim creadores, influencers i lectores arreu del món, cada vegada més joves. A les nostres pàgines tot està cuidat fins al mínim detall: les fotografies, les explicacions… Una revista no es perd, es guarda, es rellegeix… i, en una època saturada de pantalles, el format físic de la revista aporta valor.
Si poguessis viatjar a 1926 i mostrar a les fundadores un exemplar actual de la revista, què creus que les sorprendria més?
En primer lloc, les fotografies a tot color, la qualitat dels gràfics, la impressió… No crec que els sorprengués tant el contingut en si mateix, perquè, al cap i a la fi, totes les tècniques són artesanies antigues i les dones fan autèntiques meravelles amb les agulles des de fa segles.
El que ha canviat és com les presentem, com ensenyem, què veiem i com reflectim les tendències.
Si haguessis d’escollir una tècnica o tendència creativa que simbolitzés cada etapa de la revista, quines serien les grans protagonistes d’aquests cent anys?
És cert que totes les tècniques han estat presents a la revista durant tots aquests anys, però m’atreviria a destacar que als anys vint i trenta el brodat era el protagonista; a les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta diria que el punt guanyava terreny; als vuitanta i noranta, el protagonista era el punt de creu i, a partir del 2000, va arribar el torn del patchwork.
El ganxet, per a mi, mereix un comentari a part perquè realment sempre ha estat protagonista, tant en peces de moda com en decoració. No hi ha hagut cap mes sense algun projecte de crochet. Però crec que és precisament ara quan està més de moda que mai.
Després d’un segle observant la creativitat feta a mà, què creus que tenen en comú les lectores de 1926 i les de 2026?
Molt. Crec que tenen molt en comú. Ambdues són cuidadores que mimen la família i creen coses boniques perquè la seva llar sigui més bonica i acollidora. Però és cert que la lectora d’avui és més lliure i crea per plaer, com a hobby. I si abans una mestressa de casa havia de saber cosir, teixir o brodar, avui ho fa perquè vol i perquè li resulta enriquidor i plaent.
Durant dècades, cosir, brodar, teixir o fer ganxet es van associar principalment a l’àmbit domèstic. Avui sabem que el món de les labors viu una segona joventut. Et sorprèn que tantes persones joves estiguin redescobrint tècniques tradicionals com el punt, el brodat o el patchwork?
No em sorprèn. M’emociona. Perquè això significa que hi ha molta gent jove creativa, que no s’atura en les pantalles ni en què li donin tot fet. Això em diu que hi ha cada vegada més dones que busquen coses exclusives, personals, fetes amb temps, amb afecte i dedicació. Que saben valorar com es fan les coses ben fetes, que aprecien l’art, la cultura, l’aprenentatge, el saber aturar-se, el poder concentrar-se, equivocar-se i tornar a començar… i que són cada vegada més conscients de com n’és de bonic i satisfactori crear amb les teves pròpies mans alguna cosa per a tu, alguna cosa per als qui més estimes.
Hi ha alguna tècnica o labor que semblava destinada a desaparèixer i que, tanmateix, ha tornat amb força en els últims anys?
El punt de creu semblava que quedava enrere, que era una cosa tradicional i de les nostres àvies, però ha tornat amb força i cada vegada hi ha més gent que el practica i, per tant, cada vegada hi ha més idees originals, modernes i precioses per brodar.
Quin paper desenvolupen avui les labors creatives en una societat marcada per la immediatesa, les pantalles i la hiperconnexió?
Doncs, sincerament, crec que les labors tenen un paper importantíssim a nivell emocional. Fer una cosa bonica amb les teves pròpies mans està demostrat que és terapèutic. És benestar. És concentrar-se. És compartir. També és aprendre, equivocar-se, rectificar. És tranquil·litat i és present. És satisfactori, inspirador i relaxant. És generós. Són mil coses bones que ens fan falta a tots per viure millor, més conscients. I crec que les labors creatives són les nostres grans aliades per cuidar la salut mental. Una cosa fonamental avui dia i a qualsevol edat. Em sembla que fer labors és realment positiu.
Quin ha estat el moment més emocionant o simbòlic que has viscut al capdavant de la revista?
Reconec que celebrar el centenari està sent molt emocionant, revisar números antics i veure labors i portades precioses… Em semblen veritables obres d’art. Per a mi es produeix una cosa molt especial quan anem a les fires, que és quan tenim contacte directe amb les nostres lectores. És molt bonic i emocionant veure l’afecte que tantíssima gent té per la revista. Ens commou molt veure com les nostres lectores recorden Labores del Hogar a les mans de les seves mares, àvies…
Recordo un moment concret amb molt d’afecte, quan una lectora ens va contactar per cedir-nos la col·lecció de Labores del Hogar que guardava la seva mare com un tresor. Segons ens va explicar, li va dir que quan morís volia que la seva col·lecció es cuidés, que mai no es llancés. Ens la va fer arribar a la redacció per assegurar-se que el desig de la seva mare es compliria. Això diu molt de com valoren la revista. La veritat és que tenim molta sort amb les nostres lectores, és una revista molt estimada, i veure que cada vegada gent més jove troba idees de tendència a les nostres pàgines és una meravella, la veritat.
Si haguessis d’escollir una portada que resumís l’esperit de Labores del Hogar, quina seria i per què?
És una pregunta molt difícil! A més, repassant les portades de tots aquests anys, és increïble veure com s’han anat transformant, cada dècada amb una estètica, reflectint les tendències i posant en valor allò que les nostres lectores volien. El grafisme sempre ha estat fonamental per a la revista i les portades en són una bona mostra.
La portada que reflecteix l’esperit de la revista sempre és la següent que està per fer. La que treballem, la que pensem, la que provem mil vegades fins a trobar la versió que ho tingui tot, que ens enamori. El nostre equip d’art fa moltíssimes versions i sempre és molt difícil escollir. Hi participem totes. Volem que sigui cridanera, preciosa, inspiradora i que reflecteixi tot el contingut que podran trobar a les nostres pàgines, que s’hi vegin totes les tècniques i que sigui un bon reflex de les més de 50 idees que donem a cada número. I crec que ho aconseguim.
Labores del Hogar i Creativa Barcelona comparteixen una mateixa passió per la creativitat feta a mà. Quin valor aporta una fira com Creativa al sector?
Crec que en aquest sector és fonamental compartir. I, per a mi, les fires són exactament això: aglutinar tots els actors del sector en un mateix lloc perquè es coneguin, perquè es barregin, perquè sorgeixin sinergies… Compartir amb tots els amants del DIY noves idees, nous tresors, noves experiències és essencial per a la bona salut de la creativitat, per a l’art i la cultura. Així que sí, crec que les fires són necessàries perquè permeten que tot això passi.
Perquè, per a mi, en aquesta vida, conèixer gent que comparteix les teves mateixes passions és una de les coses més meravelloses que hi ha. Mirar-se als ulls, escoltar-se, posar en comú experiències i somriures, amb gent amb els teus mateixos hobbies, és una cosa bonica i que enriqueix. I que existeixin llocs com les fires, els tallers presencials, les reunions de dones que cusen juntes, que aprenen juntes, que riuen i conversen i que creen un espai viu que ho fomenta, em sembla genial… i molt necessari.
Penso que per a la salut mental és important socialitzar, especialment fent allò que més t’agrada. Les pantalles són molt útils, internet és una meravella que ens obre al món, però una cosa no treu l’altra. Hem de treure el millor de tot el que ens envolta. Inspirar-te a internet o fer amics a Instagram està molt bé, però sortir de casa, viure experiències i conèixer gent, també. I el millor és que es poden fer les dues coses perfectament.
Parlant de la pròxima edició de Creativa Barcelona, i coincidint amb els 100 anys de la revista, pots avançar alguna sorpresa que només es podrà veure si s’assisteix a la fira?
Encara estem valorant idees. Només podem avançar que farem una exposició de portades precioses que heu de venir a veure. Us encantarà i us sorprendrà veure que les labors que es feien fa deu dècades continuen estant de moda avui.
I mirant cap al futur, com imagines Labores del Hogar d’aquí a cent anys més?
D’aquí a 100 anys, potser Labores del Hogar s’ha convertit en un xip que, a més de donar-te idees… et fa moure les mans i cosir i teixir com una superexperta! No en tinc ni idea… En 100 anys passen moltes coses i la tecnologia avança molt ràpid. És bonic no saber què passarà demà i també és preciós recordar el que hem fet fins ara. El millor de tot és aprofitar el present, saber gaudir del que fem avui.
Però una cosa sí que sé: la nostra revista sempre serà font d’inspiració i tendència per a dones amb ganes de crear. I espero que per als homes també ho sigui. Perquè, al cap i a la fi, absolutament tots necessitem la creativitat a les nostres vides i potenciar-la, des de casa i amb les teves pròpies mans, no és que sigui un deure o una necessitat, que també, sinó que realment és un plaer.
